En Traducidas.net encontrará la traducción al castellano de las letras de Lluis Llach y muchos artistas y grupos más
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
De vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que tinguin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em portin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
-------------------------------------------------------------
[lam]Potser em deixin les pa[mim]raules
[rem7]o potser em deixeu vo[Mi7]saltres
[lam]o només els anys em [Sol]posin
a mercè d'alguna o[Do]nada,
a mer[Fa]cè d'alguna o[Mi]nada.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba,
[rem7]que a la força ha d'arri[Mi]bar-me,
[lam]potser tingui temps en[Sol]cara
de robar-li a la [Do]vida
i així om[Fa]plir el meu ba[Mi]gatge.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba... [rem]vida, [Mi]vida! [lam]
Quizá me dejen las palabras
o tal vez me abandonéis vosotros
o nombres los años me dejen
a mercd'alguna ola,
a mercd'alguna ola.
Mientras todo aixm'arriba,
que en la fuera tiene que llegarme,
tal vez tenga tiempo aún
de robarle a la vida
y aixomplir mi bagaje.
Mientras todo aixm'arriba ... vida, vida!
Todavía veo a veces,
a veces veo todavía
mis ojos de niño que buscan
ms enlldel gladel vidrio,
un color en la tramontana.
Me han dicho las voces sensatas
que se intil el cansarme;
para mí un sueño nunca me cansa,
ya pesar de mi barba
sc niño en la mirada.
A veces veo todavía ... vida, vida!
Si me hago viejo en las palabras,
si me hago viejo en las palabras
por favor cierre la puerta
y huid de la enyorana
de una voz que se apaga.
Que a mí no me ha de dar pena,
que a mí no me farcap pena
y anirde rama en rama
para sentir allque cantan
nuevos pájaros de mi paisaje.
Que a mí no me ha de dar pena ... s vida, vida!
Si la muerte viene a buscarme,
si la muerte viene a buscarme
tperms para entrar en casa,
porque Spiga desde
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
Lluis Llach
Vida
Vida
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
De vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que tinguin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em portin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
-------------------------------------------------------------
[lam]Potser em deixin les pa[mim]raules
[rem7]o potser em deixeu vo[Mi7]saltres
[lam]o només els anys em [Sol]posin
a mercè d'alguna o[Do]nada,
a mer[Fa]cè d'alguna o[Mi]nada.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba,
[rem7]que a la força ha d'arri[Mi]bar-me,
[lam]potser tingui temps en[Sol]cara
de robar-li a la [Do]vida
i així om[Fa]plir el meu ba[Mi]gatge.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba... [rem]vida, [Mi]vida! [lam]
Lluis Llach
Vida
Vida
Quizá me dejen las palabras
o tal vez me abandonéis vosotros
o nombres los años me dejen
a mercd'alguna ola,
a mercd'alguna ola.
Mientras todo aixm'arriba,
que en la fuera tiene que llegarme,
tal vez tenga tiempo aún
de robarle a la vida
y aixomplir mi bagaje.
Mientras todo aixm'arriba ... vida, vida!
Todavía veo a veces,
a veces veo todavía
mis ojos de niño que buscan
ms enlldel gladel vidrio,
un color en la tramontana.
Me han dicho las voces sensatas
que se intil el cansarme;
para mí un sueño nunca me cansa,
ya pesar de mi barba
sc niño en la mirada.
A veces veo todavía ... vida, vida!
Si me hago viejo en las palabras,
si me hago viejo en las palabras
por favor cierre la puerta
y huid de la enyorana
de una voz que se apaga.
Que a mí no me ha de dar pena,
que a mí no me farcap pena
y anirde rama en rama
para sentir allque cantan
nuevos pájaros de mi paisaje.
Que a mí no me ha de dar pena ... s vida, vida!
Si la muerte viene a buscarme,
si la muerte viene a buscarme
tperms para entrar en casa,
porque Spiga desde
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
