Letra 'Autocrítica I Crítica' de 'Paco Muñoz' traducida al español

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensament de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor... El judici ja és vostre.
I amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veure'm quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd.
Sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
Jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea.
Jo sóc l'artista. El cantant. El pallasso.
Per a uns pollet. Per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és per boig, ni per sentir-me estrany.
És pel dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quants m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteixo: Jo parle del meu temps.
Estime el viure d'un cop ja, per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia.
Dic el que dic sense cap covardia.
Però també sé el preu de tot això:
Mes tard o d'hora, m'arribarà sentència.
Car no interessa qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat.
Diran o diuen, que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentrestant jo, no m'empasse la porga,
D'aquells qui creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte.
Admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo. I no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Sóc l'artista. El cantant. El pallasso!

Encerrado en casa la mayor parte del tiempo,
no sc amante de lamer. No tengo residuos,
ni pensamiento de encontrarme en tal caso.
Yo soy quien soy. Si quieres verme, me ves.
Mi trabajo lo demuestre como puedo.
Y tanto como puedo, me doy todo a él.
Mejor, peor ... El juicio ya se su.
Y con el oficio, llegara ser viejo.
Entonces verme qué retribucibr> me tocaron tanto que jubilado.
Si digo esto, es perqucom he dicho,
no sc amante de lamer un solo dedo.
Yo sque voy con mis cañones
saltando historias, saltando situaciones.
Ahora digo amarillo, y luego pase al verde.
Sque Es difícil seguirme lo explicado.
Por tanto, para todos, me voy a presentar:
Yo acexplique a mi manera
unos hechos, un tiempo, un aprecio, una idea.
Yo soy el artista. El cantante. El payaso.
Para unos pollito. Para otros una fiera.
Como bveureu, no llegue al uno setenta.
Si como he dicho en el mismo comienzo
sc los que queda en casa el mayor tiempo,
no se por loco, ni por sentirme extraño.
s por la duda. Y duda mucho compañeros:
¿Cuál es la puerta que se abre sin cerradura?
¿Cuántas personas te reciben sin engaño?
¿Cuántos par

Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!